Rafael Durancamps Folguera

Va aprendre l’ofici sota les ordres de Joan Vila Cinca i la influència de Joaquim Mir, amb qui va establir amistat de jove. En aquesta època la seva obra mostra un colorisme on es noten les influències dels seus mestres i encara firma els treballs com a R.Durán i Camps.

La seva primera mostra important fou el 1917, quan va exposar a les Galeries Laietanes. L’any 1921 obtenia la medalla d’or del Premi Josep Masriera  (Escola de Belles Arts de Barcelona)

Més endavant, el 1926, se’n va anar a viure a París, on creà el seu propi estil, creant sobretot natures mortes i paisatges. Durant la seva estança a París va obrir una Galeria d’Art on van exposar artistes com Dalí, Cézanne, Derain, Dufy, Miró o Picasso. Gràcies a aquesta galeria, Durancamps entrà en contacte amb l’alta societat parisenca.

Des de 1932 exposà anualment a la Sala Parés, tot i que la seva estada a París es perllongà fins al 1939,es va establir a Barcelona, però passà temporades a Sitges, Cadaqués… i exposà sovint a Barcelona i Madrid.

Es pot veure obra seva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), al museu Thermalia, al Museu de Montserrat, al Museu de Valls, al Museu d’Història de l’Hospitalet, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, al museu Vinseum, al Museu de l’Empordà, al Museu d’Art de Sabadell^[] i a Madrid, entre altres col·leccions del país, com ara la Col·lecció Gelonch Viladegut, i internacionals.