Descripción
La visió de les seves obres m’evoca els paisatges dels grans mestres catalans de finals del segle XX, que trobaren en la contemplació del paisatge i les gents de la seva contrada la inspiració dels seus temes. Com ells, aquest jove artista s’introdueix en la natura íntima que l’envolta, tan familiar i coneguda per ell, per compondre els seus paisatges.
Josep M°Solà, en efecte, se sent arrelat a un paisatgisme que coneix molt bé, i que oscil.la entre l’efecte d’un realisme barbizonista i la d’un impressionisme mediterrani, i sap conjugar-ne els elements amb sensible habilitat vàlida per la plasmació d’uns racons amables o unes panoràmiques de camps sucosament interpretats.
Per aconseguir aquest alt grau de fidelitat ambiental recorre a una tècnica realista, on amb prou feines hi són presents els tocs impressionistes de pinzellada llarga i espontània. Sí, en canvi, una pinzellada justa i un dibuixprecís. Amb això aconsegueix recrear l’aigua sobre un fons de muntanyes nevades, construccions rurals, caminois, ponts, masies, pobles, arbres fruiters i pins que deixen filtrar els raigs del sol a través de les seves branques, emanant una bellesa decadent de les velles i bucòliques visions romàntiques que ens traslladen a temps passats, a moments entranyables i a records que només resten a la nostra memòria.
Tot i aquest regust pel passat, la seva pintura persisteix fresca, actual i jove, atractiva per l’espectador, que es contagia de l’alegria, la sensualitat i la bellesa del paisatge. Sensible a la percepció de la naturalesa que l’envolta, atent al seu aspecte líric, recrea amb saviesa un entorn propi, familiar, que és agradable. No és sensibilitat superficial manifestada més o menys gratuïtament, sinó pintira àgil, fresca i rotunda al mateix temps.
Francisco Agramunt Lacruz
Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art
Doctor en Història de l’Art
