Descripción
Als 16 anys, començà a estudiar sota les ordres de Lluís Graner, El 1893 començà a estudiar a l’Escola de la Llotja, on rebé classes d’Antoni Caba. Formà part de la colla del Safrà , un grup d’artistes fundat el 1893 i integrat per Isidre Nonell, Ricard Canals, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adrià Gual. Entrà en contacte amb el grup d’artistes que freqüentaven els Quatre Gats.
El 1899, marxà a Madrid a descobrir i copiar els grans mestres del Museu del Prado. Aquell mateix any, guanyà el segon premi en l’Exposició Nacional de Belles Arts i a finals d’any anà a Mallorca amb Santiago Rusiñol on va fer algunes de les seves millors pintures.
El 1921 es casà i s’instal·là a Vilanova i la Geltrú, en una finca coneguda com a Casa Mir. Des d’aleshores, va desenvolupar campanyes pictòriques a Montserrat, i a València, on anà a inspirar-se pels murals sobre les conquestes de Jaume, que li varen encarregar pel palau de la Diputació de Barcelona
El seu estil més personal es basa en una superació pròpia i segurament inconscient de la pintura impressionista, basat en una visió intuïtiva i lliure del paisatge a base de taques i masses de color que sintetitzen l’aparença real, vorejant molt sovint l’abstracció. Mir no seguia cap teoria artística, al contrari de les tendencies avantguardistes de la seva època, ni escollia el tema pensant en l’estètica. Al final de la seva vida, segueix un estil quasi impressionista. El que més apreciava i valorava era la pinzellada, molt més que el contingut estètic.
Aconseguí diverses medalles en exposicions a Madrid i Barcelona. També exposà, a Washington, París, Nova York, Amsterdam, Buenos Aires o Venècia.
Hi ha obres seves al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu del Modernisme Català, a la Fundació Gòdia, a Barcelona, al Museu de Badalona, al Museu Deu del Vendrell, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, al Museu Abelló de Mollet del Vallès i al museu Es Baluard de Palma. Mir viu la seva etapa de maduresa i és el moment en què rep més premis i reconeixements; com la medalla d’Honor de l’Exposición de Bellas Artes de Madrid; també hi va fer la seva única pintura mural i els seves tres exposicions més importants (1928, 1930, 1934).