Descripción
Dintre de la seva producció artística, destaquen sobretot els autoretrats, que el situen en un lloc d’honor en la història del gènere, al costat de Rembrandt, Van Gogh i Munch.
Artista marcat per la pobresa, de caràcter esquerp, sense gaires relacions i apartat dels cercles artístics del seu temps, va crear una obra de gran valor en un estil realista propi caracteritzat pels traços basts i les textures aspres. A més dels esmentats autoretrats, en la seva producció destaquen els paisatges i els retrats de persones del seu entorn.
L’escriptor Josep Pla li va dedicar un homenot, en què presenta el pintor com un ésser primitiu, marginal, anàrquic, que actua i crea com per instint, fora del corrent de la cultura.
A causa de la seva manca de recursos, Gimeno sempre va pintar allò que tenía a mà: els seus familiars, els carrers per on passava (inclosos els suburbis), unes gallines, una natura morta casolana, el seu propi rostre, etc. Aquesta tria temàtica converteix la seva obra en una crònica social de les capes més desafavorides de la Catalunya de principis del segle xx.
Un tractament especial mereixen els aproximadament dos-cents autoretrats de Gimeno, «trasllueix la seva vida interior i la seva contradictòria lluita personal».
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) exhibeix una important col·lecció pictòrica en les seves sales estables. També li ha dedicat l’exposició temporal «Francesc Gimeno, un artista maleït» (2006).
El Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí, on va residir i desenvolupar la seva obra durant tres anys, també li dedica una sala estable gratuïta, titulada «Francesc Gimeno, paisatgista del Montgrí». Aquesta sala va ser possible gràcies al llegat del fons Martínez-Solans al Museu de la Mediterrània.]
El Museo del Prado, a Madrid, també posseïx dos quadres del pintor.