Descripción
De ben jove (1888), la seva família es va traslladar a Palma, on en Josep va començar estudiar a l’Escola de Belles Arts. Vuit anys més tard, juntament amb la seva família s’instal·là a Barcelona, on va abandonar els seus estudis d’arquitectura i començà a publicar caricatures i dibuixos polítics i socials d’un fort contingut irònic i satíric a les principals revistes il·lustrades: Cu-cut!, La Tomasa, El Rector de Vallfogona, La Rambla; es distingí sobretot pels seus treballs a L’Esquella de la Torratxa i a La Campana de Gràcia, dues de les principals revistes humorístiques barcelonines, on col·laborà durant més de trenta anys. Durant la seva carrera utilitzà diversos pseudònims, com Caray d’H i Sancho, però fou el de Picarol amb què aconseguí més gran popularitat. Tertulià en els Quatre Gats, hi conegué Picasso, Nonell, Mir, Opisso, Eugeni d’Ors, Ramon Casas i especialment Santiago Rusiñol, amb qui l’uní una amistat duradora. S’afeccionà a l’arqueologia i entre 1912 i 1916 engegà diverses excavacions a les Illes Balears.
El 1928 s’instal·là definitivament a Mallorca i hi obrí les Galeries Costa, punt de trobada dels artistes de les Pitïuses. Sense deixar de dibuixar, col·laborà amb articles i il·lustracions en periòdics illencs com l’Heraldo de Ibiza, Diario de Ibiza, El Día, La Nostra Terra i Baleares. També publicà la col·lecció La pintura mallorquina en el siglo XIX.
Després de la seva mort rebé l’homenatge de les institucions de les illes (Ajuntament d’Eivissa, 1992, Arxiu Històric Municipal, 1996). des del 1981 i fins al 1998, el Cercle de Belles Arts convoca el Premi de dibuix José Costa Ferrer «Picarol» a Palma.
El 2005, el Consell de Mallorca concedí a en Costa la seva Medalla d’Or.