Ramon Pons

Inicio » Artistas » Ramon Pons

Descripción

“- 1.026 persones dormen al ras a la ciutat de Barcelona, maig-2017 (segons informació de l´Ajuntament de Barcelona ).
– A Barcelona hi ha comptabilitzats prop de 31.200 pisos buits, dels quals 2.592 són propietat dels bancs. En els dos darrers anys, els lloguers han pujat entre un 11% i un 21% segons el districte, arribant a una mitjana de 850 euros al mes.” (diario.es – 10/06/17 )”.

Aquestes contradiccions van motivar fa uns anys l’escultura que ara és l’inici d’una sèrie d’obres fruit d’una reflexió i moltes preguntes al perquè de tants pisos buits i alhora tanta gent sense llar, sovint forçada a deixar-ho tot i a viure al carrer o a buscar sort a països desconeguts.

Amb l´objectiu de crear un art viu i compromès, recullo imatges, actualitat i experiències; aprendre a mirar, diu John Berger, per provar d’entendre-ho tot; i les transformo en personatges amb somnis, il•lusions, silencis, dubtes,… que cerquen nous indrets i anhelen uns atractius més grans, i es barregen amb el malbaratament d’alguns que ho tenen tot. La contradicció d’un món cada vegada més dual. Fruit del Destí o de les Decisions personals?

La progressió de la globalització, les migracions i la ciutadania postnacional. Individu i societat, i la no identitat a partir de la figura de l’estrany o nouvingut. Evito matisos i particularitats de races i ètnies.

La meva obra, figurativa, investiga les possibilitats expressives del cos en moviment i l’hi afegeixo diversitat de càrregues, de formes depurades i harmòniques, amb contorns simples i sintetitzats que es fonen en uns cossos rics en diversitat. Jugo amb la matèria i la forma i potencio volums, geometria i pes.

Convido a l´espectador a posar-se  a la pell de cada un dels meus personatges, pensar en cada gest o detall i que tregui les seves pròpies conclusions,  que poden no tenir res a veure amb les meves. Les obres, així, guanyen un espai més conceptual i la imaginació obté un paper més destacat fins a convertir-se en peces poètiques que promouen un diàleg entre l’espectador i l’obra.

Les pastes refractàries de diferents colors i xamotes són el braç articulador de la meva obra i experimento amb els tons i les textures, tot i que hi afegeixo altres elements, objectes reciclats trobats al carrer o a la natura, cordons, fils, ferros, ciment… apropant-me així a llenguatges més contemporanis.

Les pàtines, solen ser a base de colorants ceràmics, pigments naturals i  acrílics. Siguin uns o altres, quasi sempre deixen parts on es pot veure el color original del fang cuit, reivindicant així, la terracota com a obra definitiva.

MOVIMENTS
Ramon Ponts